Gerència de riscos

La Gerència de riscos és la ciència que estudia i analitza, mitjançant tècniques actuarials i estadístiques, les causes, la quantia i la intensitat dels riscos que es manifesten a qualsevol activitat econòmica de qualsevol sector econòmic, i n'estableix els mecanismes de reducció de l'impacte.

Les fons de risc objectes de l'estudi de la gerència de riscos són innumerables, depenen a més a més de les característiques intrínseques de cada una de les activitats econòmiques, però poden anomenar-se les més importants, que per famílies poden agrupar-se de la següent forma:

• Riscos patrimonials: aquells capaços de causar danys físics al patrimoni (fix o circulant) de l'empresa i els accionistes
• Riscos conseqüencials: aquells capaços de causar, a més a més, pèrdues pecuniàries (econòmiques) o lucre cesant, com a conseqüència directe d'un sinistre de danys físics, propis o de tercers, per interrupció del negoci, interferència en el mateix o degut a les despeses extraordinàries necessàries per animar-les.
• Riscos de responsabilitat civil: aquells capaços de produir pèrdues pecuniàries derivades de la responsabilitat civil de l'empresa, ja sigui subjectiva o objectiva. Actuen de la mateixa manera que els riscos patrimonials, implicant al patrimoni de l'empresa o dels accionistes. Cal destacar dos tipus de responsabilitats:

1. Contractuals: derivades d'una relació contractual establerta entre dues o més parts.
2. Extra-contractuals: dervivades d'un fet provocat per improdència o negligència del causant i sempre dins l'establert en els articles 1902 al 1910 del Codi Civil.

• Riscos financers: són aquells que poden provocar pèrdues pecuniàries derivades d'altres causes, amb exclusió dels corresponents, als riscos de negoci o especulatius. Molts d'ells apareixen en el plantejament estratègic de l'activitat econòmica realitzada
• Riscos personals: aquells que són capaços de causar danys als empleats o persones vinculades contractualment a l'empresa (subcontractades o dependents de l'activitat desenvolupada)
• Altres riscos: aquells provinents del risc país o risc polític, riscos especulatius (inversions, inflació, preu del diner, divisa), insolvències de clients, caucions o fiances en concursos públics...

En la implementació d'un protocol de gerència de riscos, han de tenir-se en compte tres fases bàsiques que són:

• Elecció dels interlocutors corresponents i inscripció de les situacions de risc objecte de la gerència: en ella s'identifiquen aquells interlocutors vàlids per procedir a la inspecció de les situacions de risc, amb el fi d'identificar cada una de les fonts de risc existents, latents o visibles.
• Identificació i inventari de totes les fonts de risc: en ella, una vegada inspeccionada cada una de les situacions de risc, s'identifiquen tots aquells riscos de previsible desenvolupament, inclosos les latents. Posteriorment s'inventaran tots ells amb el fi de poder-los avaluar
• Avaluació de riscos: en aquesta fase, on un cop realitzat l'inventari de totes les fonts de risc es procedeix a avaluar la probabilitat de que cada un d'ells apareixi-hi i es desenvolupi parcial o totalment (probabilitat), avaluant també quin serà l'impacte econòmic (intensitat)

Una vegada desenvolupat l'inventari de tots els riscos identificats i avaluada la seva capacitat de provocar perjudicis econòmics en el patrimoni de l'empresa es procedeix a la presa de decisions, basant aquesta en diferents paràmetres com:

• Aplicació de mesures reductores especifiques sobre cada un dels riscos
• Transferència de risc (sector assegurador i altres provedors, clients)
• Capacitat financera per assumir riscos